
Us deixo per aqui la meva petita mostra final d’aquests reculls i com veig el món i la societat pròpia de cada país o societat.
https://drive.google.com/file/d/1lMo2y14tRfjpZS3d7-nC-n72U5fwUSIU/view?usp=drive_link
Andrea
Andrea Jara Lopez
Us deixo per aqui la meva petita mostra final d’aquests reculls i com veig el món i la societat pròpia de cada país o societat.
https://drive.google.com/file/d/1lMo2y14tRfjpZS3d7-nC-n72U5fwUSIU/view?usp=drive_link
Andrea
Bona tarda companys/es, vinc a deixar-vos per aquí el meu balanç de l’assignatura idel procés d’aprenentatge que he portat a terme durant aquest semestre.
Moltes gràcies companyes!
A tu també, Neus!
M’agradaria dedicar aquest últim registre a l’art com a eina terapèutica per als alumnes i com a recurs per a treballar la gestió emocional. Treballant amb infants molt menudets va un parell d’anys, vaig adonar-me que varien com fan el traç amb el llapis o la tria dels diferents materials a l’hora de pintar segons el seu estat d’ànim que, a més a més queda reflectit en com pinten. I es curiós perquè ho fan sense parar-se a pensar en el motiu de la tria però que nosaltres com a docents si que hem de saber detectar o veure que ens vol dir un alumne a través del dibuix.
I es que en relació amb el us exposo, s’han fet diferents estudis i cada cop ens estem interessant més per a trobar una relació entre l’art i el benestar emocial. Aquest interès és particularment rellevant en un context on la confirmació de l’evidència científica es considera una validació per a recomanar o prescriure intervencions terapèutiques socials. Cada cop hi ha més estudis els quals confirmen la influència positiva de disciplines artístiques en diverses àrees, com l’oncologia, la fibromiàlgia i la salut mental, així com en la col·laboració amb grups especial.
Tot i que alguns estudis encara presenten deficiències metodològiques, com la falta de control de variables, la dificultat de replicació i la limitació estadística a causa de la grandària reduïda de les mostres, existeixen observacions empíriques que recolzen l’evidència implícita.
S’il·lustren dos exemples: la reconeguda influència positiva de l’activitat física i social en el benestar emocional, recolzada per les recomanacions explícites de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i els avanços recents en neurociències que han proporcionat una comprensió més profunda de la plasticitat cerebral i la reconfiguració d’estructures neuronals mitjançant l’aprenentatge”.
I es que jo ara us voldria plantejar una pregunta, com haguessin estat les obres de Picasso sense experimentar la tristesa en el moment de pintar? i de Edvard Munch ( pintor del quadre ” el grito”) sense patir ansietat i depressió?
Creieu que a les obres d’art els artistes deixen una part del seu estat d’ànim d’aquella època?
Us llegeixo!
La setmana passada vaig estar a Roma i vaig fer una foto a una pintura que es troba dins del Vaticà. Jo ja havia estat al Vaticà pero aquesta vegada l’he gaudit molt més i he entés la importància de l’art en totes les seves formes així com respectar-lo.
L’art és un altre canal o via per a explicar històries, fets històrics i/o sentiments. És de vital importància consevar bé les obres d’art de la nostra ciutat per garantir que les properes generacions entenguin els fets de la nostra època així com se sentien els artistes o els ciutadans del poble. Considero que s’hauria de fomentar molt més el turisme cultural i artístic al nostre país ja que som un dels països amb gran quantitat d’obres, escultures o edificacions considerades patrimoni històric o d’interés cultural. Amb això no vull dir que s’hagi de fomentar amb els turistes estrangers sinó amb els propis habitants del país ja que tenim el costum de visitar altres països sense conèixer el propi.
A més a més, s’hauria de fer o fomentar polítiques o dotar de recursos per fer accessible el turisme cultural ( free tour, descomptes per fer turisme local…) per tal de fer més atractiu el turisme dins d’Espanya i poder conèixer obres com: Aún aprendo de Goya, Las Meninas de Velàzquez, Huyendo de la crítica de Pere Borrell del Caso…
Aquest dies hem estaat de viatge per Milá i hem estat visitant les Galeries Vittorio Manuel. El viatge l’he fet amb la meva germaneta petita ( 7 anys). Durant el viatge em estat gaudint de tots els edificis i obres d’art que hem trobat segons anàvem passejant per la ciutat.
El dia que vam grabar el video, estàvem per la zona de les Galeries, i ens vam adonar que hi havia pintures sobre les tendes ( viatjant amb una nena de 7 anys van sorgir preguntes d’allò més dispars de com les havien pintant amb aquella forma i aquella alçada). Durant el que quedava de tarda vam estar comentant aquells ” dibuixos” qe havien pintat allà sense motiu ( vam estar parlant i fent-nos preguntes del perquè de tot alló. Al arribar a l’hotel, vam treure paper i colors i vam voler deixar constància del que havíem fet aquell dia ( vam decidir que fer un dibuix on quedés recollit tot el que s’havia fet era la millor opció), i vam buscar entre les dues informació per comprovar les nostres hipòtesi.
Em vaig sentir molt satisfeta de que una nena tant petita tingués curiositat per saber el perquè de les coses que s’hanava trobant i que volgués veure més pintures durant el que ens quedava de viatge.
Per tant considero que treballar la educació artística i cultural a través d’experiències, interessos propis dels infants i deixant espai a la seva creativitat i imaginació és la millor opció per traballar-ho ja que amb aquest viatge ha descobert coses ( sempre adequant la informació a la seva edat) que no en sabia i sap com s’han fet aquelles pintures a la paret i que hi ha darrera d’aquella petita peça d’art. I estic convençuda que quan arribi al cole gaudirà explicant als seus amics i amigues tot el que ha vist durant el viatge i el que ha après sobre l’art, gaudint així molt més de les hores de plàstica de l’escola i de totes aquelles activitats lliures relacionades amb l’educació artística.
Bona tarda,
Aqui us deixo 4 experiències diferents sobre la diversitat i la multiculturalitat a l’aula on podreu veure que hi han que s’han viscut a primària i altres a educació infantil.
Heu viscut experiències semblants a les nostres?
Us llegim
Andrea, Raquel, Elena i Mireia
(Les imatges estan fetes amb WA-LE i extretes del google imatges.)
Bona tarda, soc l’Andrea Jara Lopez tinc 21 anys i soc de Barcelona.
Estic formada en educació infantil i m’he format en dificultats d’aprenentatge, tot i que actualment treballo en un institut com a vetlladora i monitora de menjador. A més a més faig reforç escolar i diferents activtats extraescolars.
Aquest es el meucprimer curs estudiant a la UOC tot i que es el meu segon curs de carrera i estic molt contenta de poder continuar formant-me mentre agafo experiència amb els infants.
Amb moltes ganes de començar, a tope companyes!